[Preguntes dels usuaris]

L’altre dia un amic sud-americà va venir de visita i em va sorprendre que entengués força bé el català, això m’ha fet pensar sobre la intel·ligibilitat entre les dues llengües.

[Violeta Vicente]

És fascinant veure com el català i el castellà comparteixen un fons comú que facilita la comprensió, sobretot en contextos informals o col·loquials. Les similituds lèxiques i gramaticals ajuden molt, i amb una mica d’exposició, es pot entendre bastant. El meu amic argentí va tenir una experiència semblant i es va sorprendre de com podia captar el sentit general de les converses. Això demostra que, malgrat les diferències, les llengües romàniques tenen un vincle que les fa més accessibles entre si 😊. Tot i que no és una comprensió total, és un bon punt de partida per apropar cultures i llengües!

[Diego Lopez]

És curiós, perquè quan vaig començar a treballar a Barcelona, em vaig adonar que el català no era tan complicat d’entendre. Amb el castellà com a base, moltes paraules sonaven familiars, i això em va animar a aprendre’n més. Recordo que em feia gràcia com algunes paraules es pronunciaven de manera diferent però significaven el mateix. Ara, fins i tot m’atreveixo a parlar-lo una mica en les reunions (amb algun error, òbviament 😅). La veritat és que aquest fons comú entre les llengües romàniques és una passada i ajuda molt a connectar amb la gent aquí

[Virginia Moya]

Jo crec que sí, és possible entendre el català si parles castellà, però no és automàtic. Moltes vegades, com diu Diego Lopez, et trobes amb paraules que sonen semblants i això ajuda. Però també hi ha expressions i paraules que poden despistar. És qüestió d’estar exposat i anar agafant el truc. Al final, la curiositat i les ganes fan molt, i descobrir una llengua nova sempre és enriquidor. A mi em va passar quan vaig començar a viure a València i vaig escoltar molt el català, tot i que també hi ha diferències amb el valencià. És una experiència interessant que obre la ment!

[Andrea Abadia]

Un cop, un amic mexicà va venir a una festa a Barcelona i em va sorprendre com entenia el català. Encara que no el parlava, podia seguir les converses sense problemes. La música i les converses informals ajudaven molt. Em va explicar que, tot i que algunes paraules eren diferents, la semblança amb el castellà feia que fos com un joc de pistes, on poc a poc tot encaixava. Va ser una experiència enriquidora i divertida per a ell, i va acabar la nit demanant cançons en català i gaudint com un més de la festa. Aquesta connexió entre llengües pot fer que moments com aquests siguin memorables!¡

[Autor]

Entrades